La Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, grup de treball de la Federació Ecologistes de Catalunya, denunciem la hipocresia de la política de residus de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMSHTR).

Aquesta política ha demostrat un fracàs contundent per obsoleta i basada en polítiques d’imposició antidemocràtiques i en el malbaratament de recursos públics, encara que ho vulguin maquillar amb un llenguatge pervers per definir les mateixes polítiques de les administracions anteriors però “vestides de verd”.

Aquestes polítiques són passives, amb total carència de pràctiques de precaució i prevenció; són polítiques sotmeses als interessos dels grans grups de pressió (per exemple dels envasos com Ecoembes) i les indústries estratègiques (cimenteres, químiques, de gestió de residus, elèctriques, etc.) que fan negoci a costa dels impactes al medi i a la nostra salut.

Veure pdf amb la nota sencera aquí

En comptes de solucionar:

• l’augment dels residus (50% residus municipals en 12 anys) i els envasos i objectes d’un sol ús (envasos augment del 65% en 7 anys),
• la destinació de la majoria dels residus a tractament finalista (2006 el 76% han anat a abocadors i incineradores),
• l’incompliment del objectius de la Llei Reguladora 6/93 i 12/2003, permetent que molts poderosos ajuntaments metropolitans i caps de comarques vulnerin la Llei en no lliurar separadament la brossa orgànica (o fer-ho parcialment i deficitàriament),
• el deficient funcionament de moltes plantes de compostatge comportant molèsties i elaborant un mal compost
• el fracàs dels Ecoparcs o grans plantes trasvassadores de residus en bales cap a abocadors o preparant combustibles derivats de residus (CDRs) cap a incineradores i aviat a cimenteres,
• la greu dispersió de contaminats davant la creixent tendència cap a la crema de residus en cimenteres o tèrmiques (nova forma d’incinerar),
• els conflictes socials i ecològics arreu del territori català en aplicar polítiques d’imposició d’injustícia social,

es desenvolupa una política que comporta cada cop més conflictes i agressions:

• Aquests propers dies s’inicia l’ompliment de l’explotació d’argiles Helena de l’empresa Sugranyes (Cerdanyola del Vallès) amb residus embalats procedents de l’Ecoparc 2 (Montcada-Ripollet) amb l’argument de la restauració paisatgística d’activitats extractives, denominació eufemísica d’un nou abocador en mig de la Via Verda (afectant el connector biològic de Collserola, però sense resoldre la situació dels antics abocadors de Can Planes).
• També s’han presentat a diverses cimenteres catalanes projectes per cremar residus (Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts, CEMEX a Sant Feliu de Llobregat, Vallcarca,..). Aquesta setmana s’han presentat al·legacions al DMAH al projecte d’autorització de crema de residus (farines càrnies, pneumàtics, fangs de depuradores, bales de residus, etc) a la cimentera Lafarge-Asland de Montcada i Reixac, en una zona precisament declarada com d’especial protecció de l’ambient atmosfèric!
• Reiterades denúncies a l’Ecoparc 2: s’ha denunciat reiteradament el frau d’aquestes instal·lacions antieconòmiques, ineficients, agressives a l’entorn, exportadores de residus a d’altres comarques com l’Anoia (Hostalets de Pierola), o a d’altres territoris com Múrcia o Alacant, i amb la intencionalitat de dur residus a les comarques de Ponent com és el cas Gimenells, etc., tot incomplint el principi de proximitat i suficiència.

I aquí no acaba la cosa!, doncs per aprofundir més la crisi la setmana passada l’Agència de Residus de Catalunya aprova inicialment al seu Consell de Direcció els programes de gestió pel període 2007-2012 de residus municipals (PROGREMIC), industrials (PROGRIC) i de la construcció (PROGROC) i el Pla sectorial territorial d’infraestructures de residus 2005-2012, que lluny de solucionar els problemes encara aprofundeix una política insostenible i antieconòmica. S’aprova inicialment pel conjunt de membres assistents i sorprenentment amb el vot favorable d’entitats com l’OCUC i Ecologistes en Acció, excepte el CEPA-EdC que va denunciar els continguts dels programes i va votar en contra.

Aquests programes reflecteixen polítiques obsoletes d’un model ja fracassat per insostenible i antidemocràtic, i profundament demagògic:

• Insostenible: l’assignatura pendent continua essent la prevenció. S’emmascara amb un discurs sostenibilista el manteniment d’una estratègia que no contempla la precaució i prevenció, però sí prioritza els tractaments finalistes (en les inversions i previsions de les instal·lacions) on s’aposta per la valorització energètica o incineració en cimenteres dels residus industrials o els preparats que surtin dels ecoparcs o plantes de “tractament resta” que incrementarà els conflictes socials i ambientals,
• Buit de contingut ja que al PROGREMIC relega a l’estat totes les actuacions legislatives i econòmiques de prevenció de residus per limitar la producció de residus i envasos d’un sol ús o bosses de plàstic en plantejar només la via dels acords voluntaris.
• Demagògic ja que en les infraestructures i les inversions les prioritats continuen sent els tractaments de finals de canonada i no l’aprofitament de la brossa orgànica, i posposa algunes millores de plantes de FORM a l’any 2011-2024. Es dóna el major èmfasi a les instal·lacions de tractament de la fracció resta i de caràcter finalista. Queda ben reflectida la desigualtat entre les 29 instal·lacions de recuperació de la FORM i les 70 instal·lacions de tractament finalista.

Proporcionalment, les inversions en noves instal·lacions que tractaran fracció resta, exclusivament o conjuntament amb altres fraccions, i afegint les de caràcter finalista com les millores a les incineradores existents i en abocadors, són aclaparadores, mentre que les destinades a recuperar materials procedents de recollida selectiva són gairebé anecdòtiques:

**No defineix a on aniran els CDR si a les incineradores actuals o a les cimenteres