4.  Els sistemes de depuració de gasos i les noves tecnologies han fet que es redueixin les emissions de dioxines i altres contaminants i l’impacte a la salut és lleu, però;
a.    Tot i que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els sistemes de retenció de partícules, es continuen produint diversos milers de substàncies contaminants, de les quals solament el 10-20% són conegudes:  dioxines i furans, gasos àcids (HCl, H2S, etc.), mercuri i altres metalls pesants, partícules petites i ultrafines, cendres volàtils, fums, compostos orgànics volàtils, PAHs, CO2, CO, H2O, NOx, etc.
b.    Molts estudis epidemiològics demostren nombrosos efectes adversos sobre la salut a nivell de reproducció, malalties respiratòries i càncer (increment de les malformacions congènites, hipofunció tiroide, diabetis, patologies cerebro-vasculars, isquèmia cardíaca, problemes de comportament, bronquitis, al·lèrgies, alteracions en la població infantil, etc.).
c.     La Directiva relativa a la incineració es basa en allò tècnicament possible i no en allò desitjable des del punt de vista ambiental o de la salut. Exigeix seguiment de metalls pesats, dioxines i furans del 0,2% de les hores ideals de funcionament de les incineradores i no demanda cap control de les nanopartícules.
d.    Els incineradors més avançats filtren partícules <2,5µm eficientment, però del 5 al 30% de les menors a 0,1µm superen tots els controls.
e.     L’exposició de matèria particulada procedent de les incineradores ha disminuït respecte les velles instal·lacions. Existeixen, però, un tipus de partícules que escapen a tots els controls pel seu diàmetre tan reduït (<1mm). Són les partícules ULTRAFINES.
f.     Els estudis demostren que aquestes partícules són més tòxiques que les de major diàmetre. L’elevada ràtio superfície/massa influeix en la seva toxicitat en el sistema respiratori i en una major eficiència en la seva disposició en la regió alveolar [6].
g.    Els moderns sistemes de reducció d’emissions atmosfèriques no fan desaparèixer les dioxines ni els furans, sinó que redueixen la seva emissió a l’atmosfera i desplacen la resta a altres fluxos de sortida.
h.    Nombrosos estudis han demostrat la relació causal entre les processos d’incineració i l’emissió de DIOXINES i FURANS[7]
i.      Aquestes substàncies s’acumulen al greix animal i al cos humà. L’home generalment no té la capacitat d’expulsar-les, la dona, en canvi, sí, i ho fa a través de la seva descendència.
j.      Les dioxines acumulades durant 20 o 30 anys als greixos, van a parar majoritàriament al fetus, interferint en el seu desenvolupament i en el sistema hormonal[8].
k.    La perillositat d’aquestes substàncies es basa en què la ingesta o la respiració de quantitats petites al llarg del temps pot acabar tenint efectes molt perjudicials per la salut humana. La toxicologia ambiental ens demana basar les decisions en el Principi de Precaució.
l.      L’any 2000, els estats membres de la Unió Europea adoptaven el Principi de Precaució “si les conseqüències d'una acció són desconegudes, però es jutgen amb potencial de tenir conseqüències negatives importants o irreversibles, llavors s'ha d'evitar aquesta acció fins a adquirir els coneixements científics perquè no es produeixin”.
5.  Diuen que les noves tecnologies d’incineració són tecnològicament més avançades que les convencionals, però;
a.    Quan treballen sota les condicions per a què són dissenyades, l’emissió de contaminants es redueix.
b.    Però el rendiment òptim és funció del percentatge d’humitat, el contingut d’impropis i l’homogeneïtat del material d’entrada, cosa difícil de controlar quan treballem amb residus municipals.
c.     En operar a temperatures molt elevades, el desgast de les instal·lacions és major i el risc d’errors és molt elevat.
d.    Encara que els sistemes de depuració de gasos són més eficients, tenen més risc de falles operacionals i mal funcionament
e.     Tenen un cost d’inversió i manteniment molt major.
f.     A més amb la reutilització i el reciclatge s’obtenen uns 10 cops més de llocs de treball que amb la incineració[9]
g.    Redueix el volum dels residus entre un 60 i 90%: però els residus sortints, les escòries i les cendres, són més tòxiques.
6.  Són compatibles amb la prevenció i el reciclatge, però:
a.    Necessiten la quantitat de combustible nominal per mantenir el bon rendiment.
b.    També combustible amb PCI suficient per assolir índexs d’eficiència energètica per ser considerats “valorització energètica”, doncs quan més recollida selectiva menys PCI, necessitant combustibles addicionals per fer-les eficients.
c.     La gran inversió econòmica d’aquestes instal·lacions fa que no s’inverteixi suficientment per apostar en prevenció, en plantes de compostatge i de reciclatge, ni en les inversions necessàries en l’educació ambiental permanent.
d.    El cost econòmic de funcionament i manteniment és molt elevat.
e.     Estimula el consum i el creixement de residus i desincentiva la prevenció i participació en la recollida selectiva.

La incineració amb recuperació d’energia és un sistema de tractament tèrmic de poca eficiència energètica, malbaratador de recursos material i energia, productor de tòxics que no existeixen al medi, desincentivador del reciclatge i amb poca capacitat de generar treball i sostenibilitat.

La solució està en la prevenció i l’aprofitament dels residus com a recursos (del bressol al bressol no del bressol a la tomba)

1.   S’exposaran les experiències que apliquen la Jerarquia ecològica dels residus i aposten per l’Estratègia  “Residu Zero”.
a.   Experiències de gestió de residus amb molt bons resultats de recuperació de residus i que si s’apliquessin al conjunt del país no caldria plantejar-se cap incineradora ni abocador més a Catalunya.

2.   Es presentarà el “Pla Estratègic de gestió preventiva de residus de Catalunya”.

a.       Amb els objectius, escenaris i propostes que poden permetre obtenir el mínim de rebuig i sense incineració.

Molins de Rei, 29 de gener de 2010

[1] 2006 IPCC Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories

[2] Wielenha, K, 2008. Waste-to-energy and the revision of the waste framework directive

[3] Estudi Del Ministeri  de Medi ambient de Massachusetts

[4] Wrap 2006. Beneficis de reciclatge pel medi ambient. 55 estudis d’ACV amb més de 200 escenaris diferents

[5] L’Organització NABU publicà un estudi “Der Abfallarkt in Deutschland und Perspecktiven bis 2010” Prognos for NABU, Berlin maig 2009. www.nabu.de

[6] Particulate Emissions and Health. Proposed Ringaskiddy Waste-to-Energy Facility. Howard, V, 2009.

[7] Formation characteristics of PCDD and PCDF during pyrolysis processess. Weber, R., 2001. Chemosphere, 45.

[8] Arguments against incineration and other thermal destruction processess. Connett,P., 2009

[9] “Recyclung means businerss”, www.ilsr.iog/recycling/recuclingmeansbusiness

Cliqueu sobre el nom per consultar el dossier de premsa:
- curriculums del ponents
- article de Joan Marc Simon. GAIA
- article de Pep Martí. CAPS
- artcle de Vyvyan Howard
- article d'Eduard Rodríguez-Farré (de la pàgina 5 a la 20)
- declaració PMGRM
- médicos i personal sanitario de Guipuzcóa contra la incineración de Txingudi.
- article Residu Mínim
- les noves tecnologies d'incineració de residus sòlids urbans. CEPA

Experiències de gestió de residus amb molt bons resultats de recuperació de residus i que si s’apliquessin al conjunt del país no caldria plantejar-se cap incineradora ni abocador més a Catalunya.